i si parlem de dones?

Arribo cansada i esventada a casa, vinc de l’Ateneu on un grup de dones ens comencem a trobar per crear un espai de debat entorn de la situació de la dona actualment.

- Com ha anat la conferència? Em pregunta el meu company de pis.
- No era una conferència, li dic
- Doncs què era? em pregunta
- Un grup de dones que ens trobem per xerrar, debatre...
- De què?
- No sé, sobre coses que ens afecten quotidianament com a dones...
- Com la primera cita.?
- No, no és això.
- Però això és una cosa important, no? Què doncs? com anar a comprar la verdura al mercat...?
- Per què la verdura? Has dit això perquè les dones som les que sempre hem anat a comprar verdura al mercat, ho veus?
( me n’adono que acaba de caure, segurament sense ser-ne massa conscient, amb dos dels tòpics per excel·lència: l’amor i la compra són coses de dona)
- No, no... ho deia perquè són coses de la vida quotidiana, no sé doncs què? la pastilla del dia després...?
- Bueno és un espai de debat, si també parlem de mètodes anticonceptius, avortament, ...
- Ah com un neofeminisme?
- Neo?
- Home el feminisme ja fa temps que va...
- Bueno si li vols dir així, jo li dic feminisme... els motius pels quals es lluitava encara són vigents...
- Parleu de coses més generals...
- Sí, no sé, per exemple, legalment està marcat que les dones cobrin lo mateix que els homes, però la realitat no és així, o no sé la pressió estètica que s’exerceix contra les dones...
- D’acord... buuf i no seria millor que parléssiu de coses que us fessin sortir d’allí amb una mica d’ànim, en lloc de parlar de les misèries que ofeguen a les dones?
- I de què serviria això? De que em serviria amagar que estic oprimida i fer veure que tot son flors i violes i que sóc súper feliç quan tinc la regla? Lo primer pas és adonar-te’n de l’opressió i a partir d’allí intentar canviar les coses, no?
Lo meu company de pis mou lo cap, com dient vale sí...
- Què fem per sopar? Pregunto.