Escric en calent, això pot ser bo o dolent. Ara mateix no m'importa. Diguem que ha sigut un dia dur. Des de bon matí arribaven notícies no tan bones, desallotjament del rectorat de la UB acompanyat de múltiples càrregues policials, quantes? ja n'he perdut el compte, de fet hem perdut el compte de totes les que s'han succeït al llarg dels últims mesos. Moltes, masses.
La imatge dels mossos entrant a les universitats públiques catalanes ja és una constant. Indignant. Rectors despenjant el telèfon i obrint les portes a les porres. Tot un exemple de democràcia, la universitat violada.
I a les 8 a plaça Universitat molta gent. L'adrenalina s'enlairava a cada cant que ressonava pertot. Molts carrers tallats, i les estrelles, que mai es veuen a Barcelona, aquesta nit eren blaves, per tot arreu, carrers i carrerons. Canvis de ruta, sentades i mans amunt, llibres en front dels escuts.
Tensió, molta tensió, falces alarmes, i finalment, la càrrega. Gent per terra, Vols aigua? un clínex? Amb cara de ràbia s'eixugava la sang el noi de la cella partida. Contenidors tallant el carrer. Dispersió. Camino cap a casa, 4 furgones passen pel costat, segueixo caminant. El gran germà continúa vigilant-nos des de dins de l'helicòpter.
Deixo endarrere la nit blava, camino, indignada i rabiosa. Al damunt me fumo tots los cigarros puc, jo que ho havia deixat!Arribo a casa buscant birres i algú amb qui desfogar-me, trobo birres, aquesta és la tercera.
1 comentari:
lasai, lasai, neska!!!! i dissabte no t'adormis.
Publica un comentari a l'entrada