i si 75 és un número tràgic?

L’altre dia havia de quedar amb una amiga que ja fa un temps que no ens hem vist, tot i que vivim a la mateixa ciutat. Però a la tarde em truca i em diu que ha d’acompanyar a una amiga seva a buscar les coses del pis, fa uns dies la seva parella li va fotre una pallissa, bàsicament perquè, sense tindre-ho previst, van sortir les dos amigues de festa.

Penso: que xungo. Pensem: que xungo. Ens sap greu però això d’anar a fer unes birres ho haurem de deixar per un altre dia. Totalment comprensible, no m’ha costat gaire entendre-ho, en canvi sembla que hi ha gent a qui li costa molt comprendre que la seva parella surti de festa amb una amiga i arribi a les tantes a casa. La resposta: una pallissa.

M’esgarrifo quan veig les xifres de dones mortes per violència de gènere a l’estat espanyol durant el 2008, 75 és un número tràgic. M’esgarrifo encara més quan llegeixo que molts dels assassins després s’han intentat suïcidar. M’esgarrifo quan sé que això passa a l’altra punta del món i aquí al costat.

I agafo l’agenda per buscar un forat per anar a fer unes birres amb la meva amiga, un altre any els reis de ca ma germana m’han obsequiat amb l’Agenda de les Dones, gran regal! i fullejant-la hi trobo un poema brutal de la Sara Bailac:

En contra: dels llamps i els trons, el fang i els morts.
Totalment en contra de les cicatrius. En contra dels

tancs, els insults i els plors. En contra de tot el que dugui
el teu nom.
En contra dels tolls, el foc, els bemolls. En contra de
tots els malsons. En contra del temps, en contra

del que escups. Totalment en contra, en contra de tot.
En contra també de tu i els teus ulls.

No els absoldré mai, els crits dels teus punys!

Inventari d’afectes perduts, 2007.