i si torna la neu i ja no caic?

I va tornar la neu, i va tornar a marxar, i qui sap si a mitja setmana ens visitarà de nou? La qüestió és que aquest any es va encaminant, poliki poliki com diuen per allà dalt, és a dir, poc a poc.

I podria dir que aquest encaminament va prou bé, tenint en compte l'últim mes del 2008, en aquest primer del 2009 encara no hi he pogut comptabilitzar cap caiguda, conseqüentment el meu cos no llueix cap blau, bé!

Ja no caic, però sembla que m'hagi envaït una mena de por, l'horror vacui, dit d'altra manera: por al buit, conseqüentment m'esperen un parell de mesos de tardes plenes, entre cursets de retrat amb pintura, cursos de fotografia, ioga, i si tot tira endavant, grup de dones a l'Ateneu popular del barri.

Comença l'any mobilitzant-nos, a la Quartera per Gaza, a Barcelona pel David de Vilafranca, i dissabte que ve mani nacional, 70 anys després de l'entrada dels franquistes a Barcelona. I cada cop se'm reforça més una idea: els moments no s'esperen, es provoquen.

( I a modo d'epíleg, la banda sonora d'un dissabte de ruta per 3 centres socials okupats entre salsa i ska:

Litros de alcohol corren por mis venas, mujer.
No tengo problemas de amor.
Lo que me pasa es que es que estoy loco por privar.


Salut!)