i si portem 300 anys resistint?

És difícil fer una crònica 4 dies després dels fets, però seria injustificable que no comentés aquí com vam passar la Diada del Principat pel Camp de Tarragona. Malauradament no puc ficar-hi cap fotografia pròpia que il.lustri la jornada, així que les que hi ha l'he trobat per internet. (Per cert, boníssima la del Pepo tirant la canya amb l'estelada).

Va ser un despertar agradable, convençuda i orgullosa que aquest any s'iniciés la celebració de la Diada al meu poble, la veritat és que no era per menys. Als peus de l'estàtua del Carrasclet ens vam anar aplegant una vuitantena de persones, majoritàriament joves, alegres i combatives. Mentrestant el Josep de Ca l'Agustí i lo Celestino, amb els seus anys a l'esquena, em van pescar i van començar a interrogar-me sobre l'acte, típic de la gent gran dels pobles, i a explicar-me les seves batalletes, cosa que sempre s'agraeix, i el Josep, amb una mirada còmplice em va dir: molt revolucionari avui per aquí....

La Roser Vernet va llegir el manifest, totes vam cantar els Segadors, puny alçat, i es va decidir canviar la senyera que oneja normalment al costat del nostre guerriller per una estelada, d'estrella roja, i per fi, m'atreviria a dir per primer cop, va onejar l'estelada al costat del Carrasclet (llàstima que no tingui cap foto per penjar-la, però hi ha vídeo que properament passaré). Pell de gallina.

Caravana cap a Reus, on ens esperava una paella mixta per llepar-se els dits, i una gincama per no deixar que el fantasma de la migdiada s'apoderés dels nostres cossos, on per cert, l'equip lila vam ser els guanyadors! I ja s'acostava l'hora de la manifestació que va transcórrer sense alts ni baixos, unes 800 persones vam acabar a les Peixateries Velles on es va tornar a llegir el manifest, i finalment, el cantautor Josep Romeu va tocar algunes cançons, moment en què la pluja ja no va perdonar més i va caure un bon aiguat.

I la festa la vam tancar al Carrasclet, com no podia ser d'altra manera, i un altre dia els del Priorat vam tornar a demostrar que som els més complidors!jeje! I anàrem a dormir contentes perquè cada onze de setembre que passa som més gent, més col.lectius creant resistència per aquestes terres.