Avui he començat el dia amb bones sensacions (cosa que no vol dir que hi continuï del tot), just sortir al carrer, he observat com tots els contenidors i parets d'obra que m'he trobat de camí estaven encartellats. Es nota que s'acosta l'11 de setembre.
De fet, ahir a la nit, quan se'n va anar la llum del nostre edifici, durant quaranta minuts, jo i la Núria ens passejavem escales amunt, escales avall amb espelmes intentant descobrir quin era el pis del president de l'escala i planejant una despertada massiva de l'edifici. Vam treure el cap per la finestra i vam comprovar que als contenidors de davant hi havia tres joves, galleta i fregona en mà, enganxant cartells.
Gràcies a ells, i molts d'altres, aquest matí la ciutat s'ha despertat una mica menys grisa de lo normal, convocatòries als actes de la Diada del Principat, recordant militants morts, demanant absolucions,... donant color i lluita a aquesta ciutat que a cops sembla que se li oblidi qui és.
Però a l'arribar a la feina i engegar l'ordenador m'ha sorprès trobar-me amb la noticia que la militant cubana Celia Hart havia mort en un accident de cotxe, i una sensació rara m'ha recorregut el cos, i l'he recordat pujada dalt d'una taula al Centro Cultural de la Coorporación, allà a Buenos Aires, a la presentació del seu llibre Apuntes revolucionarios. Cuba, Venezuela y el socialismo internacional, la sala era petita per tots els que la volíem escoltar.
Dijous al matí farem l'ofrena floral al Carrasclet en nom de l'Esquerra Independentista del Camp, després hi haurà dinar popular al Casal Despertaferro i seguidament la manifestació de l'11 sota el lema Al Camp 300 anys resistint!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada