El divendres passat a la nit, quan ja no em quedava massa esme per sortir al carrer, vaig decidir quedar-me a casa. A TV3, la seva, havien decidit a fer una nit temàtica de Sud-Amèrica, amb gran protagonisme xilè. Constava de la pel.lícula La casa dels esperits, una entrevista amb Michelle Bachelet i un reportatge sobre el cop d'estat a Chávez de l'any 2002.
Per si no n'hi havia prou, vaig recordar-me que tenia gravat de feia molts dies un 30 minuts que anava sobre experiències de castellers a Xile. Així que mentres sopava vaig mirar, mentre se'm ficava la pell de gallina, com als suburbis de Santiago feien classes dos hores al dia de fer castells!
L'adaptació de la novel.la d'Isabel Allende, La cAsa dels esperits, va donar el toc dramàtic a la nit, amb la història d'un terratinent molt malparit que al final resulta no ser-ho tant, (o si, un repressor sempre ho serà) i bé, una pel.lícula interessant que mostra la vida d'una família burgesa a meitat segle passat, la crueltat i la repressió, i l'horror del posterior cop d'estat de Pinochet, amb un rerefons de les relacions amoroses entre els protagonistes. Al tanto amb el paperàs de l'Antonio Banderas fent de revolucionari! (jeje).
Seguidament, dos dones cara a cara, la Mònica Terribas i la Michel Bachelet, que no es va mullar gens a l'hora de parlar de la situació geopolítica al Cono Sur, sinó que convençuda, o al menys ho volia semblar, assegurava que no veu que en cap país sudamericà pugui haver-hi intents colpistes ni conspiracions ianquis. Mentrestant Bolivia crema.
El següent documental esclareix moltes coses. Encara que tinc alguns dubtes sobre el nom real del mateix, ja que des de diverses fonts m'arriben dos títols diferents, per una banda, Chávez, el cop des de dins (Chávez: Inside the Coup) - escollit per TV3 a l'hora de retransmetre-la, i per l'altra, La revolución no será transmitida (The Revolution will not be televised), amb quin us quedeu? Uns irlandesos van anar a fer un reportatge sobre la revolució bolivariana venezolana i es van trobar amb el cop d'estat organitzat per l'oposició amb l'ajuda dels Estats Units, tot descobrint l'entramat mediàtic per fer girar la truita als esdeveniments. Un altre reportatge que ho explica molt bé és Venezuela: Puente Llaguno - Claves de una masacre. 
I així vaig acabar la nit, ben servida d'història i actualitat sudamericana, i justament avui que em decideixo a escriure la crònica d'un divendres a la nit, es compleixen dos anys de la desaparició forçosa de Julio López, un home que anys després d'haver estar torturat durant la última dictadura militar d'Argentina, va decidir testificar contra els seus repressors, un dia abans de la sentència que va portar a Miguel Echecolatz a la presó, Julio va desaparèixer.
I justament fa dos dies es compliren 32 anys de La noche de los lapices, una sèrie de segrestos que la mateixa dictadura militar va dur a terme i que van tindre una repercussió especial, ja que els desapareguts eren estudiants de secundària, majoritàriament menors d'edat. I més d'una nit, i més de dos, necessitariem per intentar fer-nos una idea de la complicada i, alhora, enriquidora realitat sudamericana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada