I substituim una tarde de piscina i birra
per una de Llaberia, Ramona i Miranda.
Vistes difícils d'oblidar,
que abarquen molt més enllà del que ens pensem.
Des d'una tarde a la Miranda
veiem com passa l'agost, furiós, potser ja no tant.
L'agost se'n va,
i es fa de nit més aviat,
i quan no te n'adones ja surten els tractors a trenc d'alba.
Però encara era agost,
i corria aquell ventet
i gaudiem d'un paissatge privilegiat,
des d'allà dalt tot es veiea més clar.
I potser no cal anar tan lluny
per contemplar indrets onírics
i donar-te compte
que, provablement, aquesta és la terra més maca del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada