i si els jabalins se n'afarten?

De les ametlles que any rere any cauen a terra, i ningú les plega, els jabalins se n'afarten. Aquest és el final més digne per quilos i quilos de fruits secs que cada temporada cobreixen els nostres camps.

Actualment, molts pagesos i pageses prefereixen no recollir els fruits secs que fer-ho i gastar temps, esforços i energia, per acabar cobrint gastos, i en moltes ocasions, ni cobrir-los. Com totes sabem, surt molt més a compte portar aquests aliments d'altres indrets del món.

Us explicaré el cas d'aquest estiu... jo i el meu pare ens vam dedicar a fer les ametlles que vam poder, ell treballava i quan sortia de la feina anàvem els dos al tros, a passar la calorosa tarde d'estiu picant amb les canyes i arrossegant borrasses. No dic això de "calorosa tarde d'estiu" per fer més llàstima (que l'objectiu del post no és el de fer sentir llàstima envers la pagesia), sinó que simplement vull remarcar un fet, la feixuga tasca de recollir ametlles, personalment, la feina de tros que menys m'agrada.

En total vam recollir uns 540 quilos nets d'ametlles, amb lo de nets em refereixo a que abans la iaia, jo i la mare les haviem triat i pelat, i després les havíem estés al terrat perquè s'assequéssin. Per totes aquestes hores de feina (contant les d'anar al tros a recollir-les, pelar-les i assecar-les) el majorista ens en va pagar 420 euros. No cal ser gaire viu per entendre que amb aquests diners no haguéssim pogut pagar a ningú per fer ni la meitat de la feina. Una altra dada interessant, és que fa 10 anys, pels mateixos quilos d'ametlles, pagaven 3 vegades més.

Després de tot, cada vegada ens fem la mateixa reflexió en família, l'any que ve ja no caldrà collir-les, però hi ha quelcom que ens portarà de nou a fer-ho, mentre hi hagi l'ànim de la mare i la iaia, que amb 89 anys, pela ametlles com la que més, o del pare, que després de fer 8 hores de jornada laboral se'n va al tros. Masoquisme o potser encara tindre un bri d'esperança, pensar que "encara no està tot perdut"?

Malauradament, d'esperança no s'hi viu, i la situació de la pagesia al nostre país és desastrosa, però alerta! no és cosa d'aquesta crisi, en fa molts d'anys que dura! "És aquesta merda de sistema del capitalisme" me deia l'altre dia una amiga al bar, convençuda (una persona teòricament despolititzada). I és que mentres surti més a compte portar ametlles, llimones o tomates de l'altra punt del món, no mos n'adonarem de l'error estratègic que estem cometent. Potser quan no siguin només els jabalins els qui es mengin les ametlles, sinó també quan les herbes i els boscos invaeixin els camps de cultiu, voldrà dir que no queden ni pagesos ni pageses, llavors, potser, serà massa tard.

(Perdoneu el final apocalíptic, però, certament, ja fa anys que hi estem abocats).