Quina mandra! I mira que en tinc de feina... potser precisament per això ara mateix estic asseguda al llit, mig en pijama, i disposada a escriure quelcom sobre la mandra, la meva, la d'ara, que de mandres n'hi deuen haver moltes i moltes me'n falten per conèixer.
La d'avui no és sana, mandra i pressa no són bones amigues, i és que demà he d'entregar una pràctica. Suposo que totes coneixem bé aquesta situació: tinc un treball per fer i un termini imminent: demà, quan en sóc conscient em venen al cap desenes de coses que hauria o m'agradaria fer (passar l'espiradora, repassar anglès, fer arracades, estirar una mica les cames,...), llavors arriba la saturació i amb ella la mandra. No acabo fent res (la gran majoria de cops)!
Però avui aquesta mandra ha canalitzat en un post... així doncs... no és tan dolenta?O en certa manera és una mica més perversa ja que em condueix a fer-li el salt al meu deure real: la pràctica? I és que quina mandra haver de relatar el meu recorregut educatiu en cinc pàgines! i que interessant alhora!va que m'hi poso...
La d'avui no és sana, mandra i pressa no són bones amigues, i és que demà he d'entregar una pràctica. Suposo que totes coneixem bé aquesta situació: tinc un treball per fer i un termini imminent: demà, quan en sóc conscient em venen al cap desenes de coses que hauria o m'agradaria fer (passar l'espiradora, repassar anglès, fer arracades, estirar una mica les cames,...), llavors arriba la saturació i amb ella la mandra. No acabo fent res (la gran majoria de cops)!
Però avui aquesta mandra ha canalitzat en un post... així doncs... no és tan dolenta?O en certa manera és una mica més perversa ja que em condueix a fer-li el salt al meu deure real: la pràctica? I és que quina mandra haver de relatar el meu recorregut educatiu en cinc pàgines! i que interessant alhora!va que m'hi poso...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada