i si n'hi ha que lluiten i n'hi ha que ploren?

Ja fa uns anys, quan rondava per l'altre hemisferi, vaig llegir el llibre del periodista, i posterior guerriller, argentí J.R. Masseti "Los que luchan y los que lloran", on describia des de Sierra Maestra l'acció guerrillera del Movimento 26 de Juliol, i en el qual entrevista en diverses ocasions a Fidel Castro o al Che. El títol és tota una mostra d'intencions, quan Masetti agafa l'avió de camí cap a casa, abans que la revolució triunfi, fa una reflexió on es planteja qui vol ser, si dels que ploren o dels que lluiten per canviar les coses, ell es decantà per la segona opció.

En els últims dies, i mesos, no parem de veure pels mitjans de comunicació imatges de gent surtint al carrer a reclamar més llibertat, a protestar contra les retallades socials, en definitiva a defensar els seus drets, a Tuníssia, a França, a Egipe. Des dels mateixos mitjans se'ls bateja com estudiants conscienciats, com un altre maig del 68, una altra primavera... elogis i admiració cap a un poble capaç d'alçar la veu i, si més no, intentar canviar les coses.

En els últims mesos aquí també estem vivint un procés de conitnues retallades socials, primer la reforma laboral, ara les pensions. A la primera vaga general, que va ser al setembre, ens van batejar com uns antisistema i radicals que només voliem cremar contenidors i trencar aparadors per poder emportar-nos un parell de pantalons cap a casa. La segona va ser fa un parell de dies i poca gent se'n va enterar, ja que els sindicats majoritaris es van abaiaxar els pantalons quan el Govern espanyol els hi va ensenyar un xec suculent.

Ahir sentia per la ràdio com es preguntaven com podia ser que a França tothomhagués sortit al carrer a protestar i aquí ningú deia res, i després algú feia deia "bueno aquí ahir van fer una mena de vaga, bé una vagueta, sí diem-ni vagueta" mig enfontent'se'n. Sí senyor, aquest és dels que ploren. I per la tele l'altre dia un argentí, anònim, opinava sobre el merder dels trens de Rodalies, i deia "aquí en els estado español la gente tiene mucha paciencia", i jo afegiria i molt morro, mandra, cinisme, clientelisme, ...