i si ahir vaig anar per primer kop a Canaletes?

Ahir va ser lo meu primer kop. N'havia sentit a parlar, ho havia vist per la tele, ... però mai ho havia consumat. I per ser el primer kop em va agradar, i força! Força Barça, clar! El lloc: Canaletes, hi havia passat moltes vegades, m'havia servit de punt d'encontre, altres kops m'hi havien barrat el pas, els mateixos que ahir feien baixar la gent de damunt dels quioscos.

Però va ser ahir, gràcies a un gol fora d'hora que jo no vaig ni veure, solament intuir quan des de la terrassa d'un bar estant, un extasiòs goool! va ressonar per tota la ciutat i va trencar el feixuc silenci que feia rato que ens acompanyava. Tot seguit, ja s'ho podeu imaginar, pitos, el carrer ple de gent amb la samarreta blaugrana, eufòria, i encara cares d'incredulitat.

Canaletes treia foc de festa i càntics. I me va vindre al cap la classe de psicologia on parlàvem de la massa, la massa és altament suggestible, fàcilment contagiosa, i allò n'era el paradigma. Ai Leandro si t'hagués ficat aquest exemple a l'examen t'haguessis cagat, llàstima que me vaig quedar amb blanc quan m'interrogaves amb aquella cara de cabró! Ho tinc clar: l'ideal del jo de totes les que estàvem ahir a Canaletes era aquest: aconseguir el triplet. M'he après la lecció Leandro?