23 d'abril del 2009, una altra diada, vés per on! m'agrada. He sortit al carrer de bon matí i m'he trobat gitanes a cada cantonada venent roses vermelles, blaves o grogues. La roja mola més, totes ho sabem. M'agrada. Dia de samarreta de tirants, d'aquells de començar a suar al petit esforç.
Una rosa, dos, ... els llibres ja me'ls compro jo, i una curiosa adquisició amb gran expectació: la copa menstrual. Per Sant Jordi? doncs sí! sang sobre la sang!I l'experiència de repartir L'altra llegenda de Sant Jordi per les Rambles, i el suplement de La Directa, va que et dono un cop de mà!
Barcelona per la diada són agalomeracions, fanfarria editorial, més gent, bandarres editorials, roses cada mig carrer, manifestació (lo bilingüisme no existeix: una llegnua sempre s'acaba menjant a l'altra), llegim?
De petita, i no tan petita, Sant Jordi a Capçanes és expectació, sentiment, ulls oberts, remenar llibres a la Plaça de l'Església, tarde al poble amb música pels altaveus on de costum s'hi anuncia l'Adrià de la verdura, rebre roses i llibres de la mare i del pare, tranquil.litat, de saber on som i qui som, i on anem potser també.
I avui, encara haver de discutir perquè defenso el dret de poder expressar-me amb la meva llengua en qualsevol indret del meu país. Defensar, respecte, dret, país, i que no són boniques aquestes paraules?
Una rosa, dos, ... els llibres ja me'ls compro jo, i una curiosa adquisició amb gran expectació: la copa menstrual. Per Sant Jordi? doncs sí! sang sobre la sang!I l'experiència de repartir L'altra llegenda de Sant Jordi per les Rambles, i el suplement de La Directa, va que et dono un cop de mà!
Barcelona per la diada són agalomeracions, fanfarria editorial, més gent, bandarres editorials, roses cada mig carrer, manifestació (lo bilingüisme no existeix: una llegnua sempre s'acaba menjant a l'altra), llegim?
De petita, i no tan petita, Sant Jordi a Capçanes és expectació, sentiment, ulls oberts, remenar llibres a la Plaça de l'Església, tarde al poble amb música pels altaveus on de costum s'hi anuncia l'Adrià de la verdura, rebre roses i llibres de la mare i del pare, tranquil.litat, de saber on som i qui som, i on anem potser també.
I avui, encara haver de discutir perquè defenso el dret de poder expressar-me amb la meva llengua en qualsevol indret del meu país. Defensar, respecte, dret, país, i que no són boniques aquestes paraules?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada