i si avui és 23 d'abril del 2009?

23 d'abril del 2009, una altra diada, vés per on! m'agrada. He sortit al carrer de bon matí i m'he trobat gitanes a cada cantonada venent roses vermelles, blaves o grogues. La roja mola més, totes ho sabem. M'agrada. Dia de samarreta de tirants, d'aquells de començar a suar al petit esforç.

Una rosa, dos, ... els llibres ja me'ls compro jo, i una curiosa adquisició amb gran expectació: la copa menstrual. Per Sant Jordi? doncs sí! sang sobre la sang!I l'experiència de repartir L'altra llegenda de Sant Jordi per les Rambles, i el suplement de La Directa, va que et dono un cop de mà!

Barcelona per la diada són agalomeracions, fanfarria editorial, més gent, bandarres editorials, roses cada mig carrer, manifestació (lo bilingüisme no existeix: una llegnua sempre s'acaba menjant a l'altra), llegim?

De petita, i no tan petita, Sant Jordi a Capçanes és expectació, sentiment, ulls oberts, remenar llibres a la Plaça de l'Església, tarde al poble amb música pels altaveus on de costum s'hi anuncia l'Adrià de la verdura, rebre roses i llibres de la mare i del pare, tranquil.litat, de saber on som i qui som, i on anem potser també.

I avui, encara haver de discutir perquè defenso el dret de poder expressar-me amb la meva llengua en qualsevol indret del meu país. Defensar, respecte, dret, país, i que no són boniques aquestes paraules?

i si aquest és lo post 49 i me n'acabo d'adonar?

... doncs hauria de fer alguna celebració especial? que en penseu? 50 posts al blog mereixen uns moments de relfexió, o si més no un glop de vi per assimilar-ho ( estic en ello). Un espai que m'ha permès dir de tot, i més, parlant, xerrant, comentant, cridant, dialogant,...

Quina pressió, Déu meu! no seria millor deixar de ser esclaves dels números, i viure tranqil.lament sense fer comptes d'anys i panys!possiblement... aquesta és nit freda per ser abril, o això és lo que diuen algunes.

M'hauria d'estar preparant la bossa per anar-me'n a recorrer Al-Andalus, però potser seria una falta de respecte al plaer, tan assumit, de fer les coses a última hora, millor ho deixo per demà. Me costarà dormir avui, després de passejar-me per tants records havent sopat. Ho deixo aquí.

i si dos anys després llegeixo Freire?

L'altre dia vaig anar a la bilbioteca del barri i vaig agafar en prèstec un llibre, L'educació com a pràctica de la llibertat. Malauradament prevec que no l'acabaré de llegir abans del 14 d'abril que és quan m'expira el plaç per retornar-lo. L'excursioneta al sud, prevista per setmana santa, n'és un dels motius.

Feia temps que em rondava pel cap el nom del seu autor, Paulo Freire, pedagog brasiler de mitjans de segle XX. L'havia sentit anomenar per primer cop al rectorat de la Universitat d'Oruro (Bolivia) quan vam coincidir amb unes estudiantes xilenes, no recordo molt bé com anava la conversa que portaven amb la meva companya de viatge, estudiant de psicologia, però em debia donar bona impressió, perquè el seu nom em va quedar gravat, Freire.

Dos anys després, estic amb un llibre d'ell entre les mans, i m'entusiasmo a cada paràgraf, no el porto molt avançat, però ja n'he tret algunes idees més que interessants, aquí us en deixo un tros:

"Mentre que l'animal és essencialment un ésser acomodat i ajustat, l'home és un ésser integrat. La seva gran lluita, al llarg de la història, és la de superar els factors que el fan acomodat o ajustat. És la lluita per a la humanització amenaçada constantment per l'opressió que l'ofega, gairebé sempre practicada - i això és el més dolorós - en nom del seu alliberament."

i si avui plou?

M'agrada quan plou, em deixa descansat, quan fa molt temps que no plou m'angoixo, em diu mentres observem l'aiguat.

Plou i a fora bufa es vent, una cançó que només entenem la gent que hem anat al tros, és del Tomeu Penya, em diu mentres ens mullem.

La pluja ho neteja tot, l'ambient, les males ondes, és una época ben boja la de pluges, em diu des de l'altre costat del cable.