L'altre dia vaig anar a la bilbioteca del barri i vaig agafar en prèstec un llibre, L'educació com a pràctica de la llibertat. Malauradament prevec que no l'acabaré de llegir abans del 14 d'abril que és quan m'expira el plaç per retornar-lo. L'excursioneta al sud, prevista per setmana santa, n'és un dels motius.
Feia temps que em rondava pel cap el nom del seu autor, Paulo Freire, pedagog brasiler de mitjans de segle XX. L'havia sentit anomenar per primer cop al rectorat de la Universitat d'Oruro (Bolivia) quan vam coincidir amb unes estudiantes xilenes, no recordo molt bé com anava la conversa que portaven amb la meva companya de viatge, estudiant de psicologia, però em debia donar bona impressió, perquè el seu nom em va quedar gravat, Freire.
Dos anys després, estic amb un llibre d'ell entre les mans, i m'entusiasmo a cada paràgraf, no el porto molt avançat, però ja n'he tret algunes idees més que interessants, aquí us en deixo un tros:
"Mentre que l'animal és essencialment un ésser acomodat i ajustat, l'home és un ésser integrat. La seva gran lluita, al llarg de la història, és la de superar els factors que el fan acomodat o ajustat. És la lluita per a la humanització amenaçada constantment per l'opressió que l'ofega, gairebé sempre practicada - i això és el més dolorós - en nom del seu alliberament."
2 comentaris:
veus com al final t'hauràs de dedicar a l'educació...
ostres en Freire!! a mí també m'ha influit molt en la feina. Seiem devall de l'arbre i aprenem!!!!!
Publica un comentari a l'entrada