i si no he anat a la fira?

Un altre cap de setmana d'octubre, i una altra Fira dels Masos, com diuen els vells. I s'ha acabat aquell desfici d'ara fa 12, 11, 10, 9, ... anys, quan baixar a la fira era un dels gran esdeveniments de l'any. Quan tuns pares t'aviaven i podies moure't lliurement i fer alguna que altra malesa.

I m'imagino més anys enrere encara, quan l'exposició de les últimes tendències en automoció o animals de corral no estaven gens a l'abast, i aquell era el dia i el lloc de l'intercanvi, de fer contactes. Ara gran part d'aquesta màgia s'ha fós entre els grans complexos comercials, on ho trobes tot, tot i tot. Les novetats són anunciades per televisió i venen empaquetades al seu gust.

Però encara queda alguna cosa, xurros i gent, molta gent, la mateixa gent que no veus des de l'any passat per fira. Perquè si alguna cosa és manté és això, els retrobaments, majoritàriament als estancs del vi, tot s'ha de dir. Per això lamento no haver pogut anar a la Fira del Masos aquest cap de setmana, què hi farem! ens havia sortit feina a la roureda.

i si fent l'afaram m'he clavat un buscall a l'ull i he deixat lo cuarto fet un assoll?

Fent l'afaram m'he clavat un buscall a l'ull i he deixat lo cuarto fet un assoll! Potser algú que sigui de fora del Priorat li costarà entendre tot lo que he dit en aquesta frase, normal, algunes de els paraules que he utilitzat són genuïnes de la nostra comarca, i per aquest cop, guanyadores del concurs de Caçaparaules que s'ha organitzat com a activitat del Correllengua.

Era el primer any que arribava el Correllengua al Priorat de forma massiva, recordo alguna xerrada a Capçanes fa alguns anys. Però aquest cop s'han organitzat una sèrie d'activitats que han convertit el cap de setmana a la comarca en una festa de la llengua.

Vam començar al Casal de Marçà amb una xerrada de l'incombustible Jaume Borràs, tot un patriota, parlant del Carrasclet, sempre senyalant la importància de reivindicar personatges com el guerriller, contraposant-ho amb el fet que la policia autonòmica de Catalunya, els Mossos d'Esquadra, rebin el nom d'uns botiflers que precisament van neixer per combatre gent com el Carrasclet.

Dissabte va ser un dia llarg, complert i enriquidor. Al matí a la plaça de la Quartera el CIP, No Jubilem la Memòria, la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, el Centre Quim Soler i la llibreria el Llapis, vam fer paradeta de llibres, va passar força gent a mirar, remirar i comprar. A la tarde una cercavila de gegants, grallers, tambors i diables, va omplir de llum i soroll els carrers de Falset, i a l'acabar entrega de premis del Caçaparaules, llegida del manifest i berenar, pa amb vi i sucre, i pa amb xocolata servit epr les Dones de la Quartera.

I encara faltava la nit! després d'un sopar, amb la calma, al Celler de Marçà, va comerçar tocant el Josep Lluís Notari, canços amb lletra profunda i un ritme més tranquil, i seguidament, Miquel del Roig, tot un personatge del qual havia sentit a parlar molt i no havia vist mai actuar. Per fi va ser aquella nit... entre faroles i molta ramera ( eh Lídia!? ), i ramadans i ves a saber quantes més... vam acabar suant la camiseta i rient molt! i vam tornar a treure lo pa amb vi i sucre però no va tindre massa èxit... i vam acabar fent lo balitre borratxos de moritz, whisky Jaume I, ratafia xunga , ejje, i d'un ron amb un nom una mica desafortunat (Cristòfor Colom)... en fin...

I el diumenge no vaig poder assistir a cap de les activitats, ni a la mani contra els fatxes de Tarragona, però que vec que va ser un èxit, som més sempre serem més que ells, ni a la presentació de "Ni Nadal, ni setmana Santa..." del Jordi Martí, ni a la caminada del matí per Marçà, que ignoro si és va fer al final... però he de confessar que aquest cap de setmana m'ha deixat una bona ressaca! L'any que ve més!

i si se m'apareix?

Un vespre de tardor, després de deixar lo sol rogent passat lo túnel de la mina, pujo al bosquet, molt núvols, i tots segurament amagant algun secret, però n'hi va haver un que va donar la cara de veritat. Si fós del clero hagués pensat que se m'havia aparegut, com a mínim, lo nen Jesús (centre de la foto), i hagués començat els tràmits per nomenam santa, verge o no se a quin altre càrrec se pot optar en aquestes ocasions... Núvols i més núvols i cadascun d'ells amb el seu secret, per gaudir d'un tardet de tardor corprenedor.