Un vespre de tardor, després de deixar lo sol rogent passat lo túnel de la mina, pujo al bosquet, molt núvols, i tots segurament amagant algun secret, però n'hi va haver un que va donar la cara de veritat. Si fós del clero hagués pensat que se m'havia aparegut, com a mínim, lo nen Jesús (centre de la foto), i hagués començat els tràmits per nomenam santa, verge o no se a quin altre càrrec se pot optar en aquestes ocasions... Núvols i més núvols i cadascun d'ells amb el seu secret, per gaudir d'un tardet de tardor corprenedor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada