Surto de treballar i camino cap a casa. Durant el trajecte el meu cap rep imatges sense treva, un cosa així: creuo semàfor, juntament amb una àvia, penso que l’acompanyaria cap a casa i escoltaria qualsevol història que em volgués explicar. Camino, i creuo semàfor, dins d’un bar una parella conversen alegrement mentres observen el vi que tenen a la copa, penso en entrar i beurem les dos copes, una darrere l’altra a Sant Hilari. Creuo semàfor, de sobte una bici em passa pel davant, me deixa palplantada renegant, l’odio. Creuo semàfor, dins d’un bar de tapes un pernil penjat i al davall un home assentat, penso que per mi no hi haurà pernil i que a ell segurament li ha tocat la loteria. Creuo Diagonal, una senyora gran arrossega un carretó de la compra pel carril bici, penso que té més raó que vergonya, també l’acompanyaria a casa. Creuo semàfor, un home barrunda una cabina de telèfon, després un parkímetre, no ha tingut sort. Creuo semàfor, vec uns contenidors encartellats, provablement els únics supervivents en cinc illes a la rodona, Correllengua al meu barri, però a l’octubre, penso que faig tard. Creuo uns quants semàfors més, passo pel Superlatino a comprar pasta per fer empanades, passo pel Cabàs a comprar xampinyons, pastanagues, carabassó,... penso que aquesta nit tinc unes convidades molt especials i que faré unes empanades de puta mare.
dimecres, 24 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada