El 2008 ja s’esfumava i des del CIP vam pensar que havíem de fer alguna activitat significativa dins de la campanya dels 100 anys d’estelada abans que s’acabés l’any. L’objectiu: pujar l’estelada al punt més alt del Montsant, la roca Corbatera.
El dia 20 de desembre vora les 10h del matí, una desena de persones vam començar la caminada. El camp base va ser la Morera de Montsant i la ruta escollida enfilar pel Grau de la Grallera, on ens va acompanyar una espessa boira, fins que finalment vam arribar a la Serra Major.
L’esmorzar, amb producte de la nostra terra, ens va servir per agafar forces i sense gaires problemes vam seguir direcció est. La vista que teníem era privilegiada, per una banda, les Garrigues, la Plana de Lleida tota emboirada, i al fons els Pirineus nevats, per l’altra, tot el Camp, la Mola, la serra de Llaberia, i tot el reguitzell de muntanyes fins arribar als Ports, i, enlluernat per l’ocasió, el mar Mediterrani.
El dia 20 de desembre vora les 10h del matí, una desena de persones vam començar la caminada. El camp base va ser la Morera de Montsant i la ruta escollida enfilar pel Grau de la Grallera, on ens va acompanyar una espessa boira, fins que finalment vam arribar a la Serra Major.
L’esmorzar, amb producte de la nostra terra, ens va servir per agafar forces i sense gaires problemes vam seguir direcció est. La vista que teníem era privilegiada, per una banda, les Garrigues, la Plana de Lleida tota emboirada, i al fons els Pirineus nevats, per l’altra, tot el Camp, la Mola, la serra de Llaberia, i tot el reguitzell de muntanyes fins arribar als Ports, i, enlluernat per l’ocasió, el mar Mediterrani.
Eren la 1 del migdia quan l’estelada va arribar a la roca Corbatera (1163 m), no hi va faltar la foto de rigor i un escrit per deixar constància de la nostra gesta, “...hem pujat al punt més alt de la comarca perquè hi onegi la bandera de la llibertat”.
Des d’allà dalt ho albiràvem tot, la bellesa i la destrucció, i ens va servir per tindre una visió més clara dels canvis que s’estan produint a la nostra comarca, i alhora ens va animar a seguir coneixent la nostra terra per poder lluitar per ella amb més sentit.
Des d’allà dalt ho albiràvem tot, la bellesa i la destrucció, i ens va servir per tindre una visió més clara dels canvis que s’estan produint a la nostra comarca, i alhora ens va animar a seguir coneixent la nostra terra per poder lluitar per ella amb més sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada