divendres, 5 de desembre del 2008

i si pujo al bus? (II)


Ara que m'he tirat a la bona vida, i ho dic amb el sentit literal de l’expressió, no menjar fritangues i intentar moure'm una mica, per tal que no se'm rovellin los músculs (tal com m'estava començant a passar...). Acostumo a pujar al bus menys sovint, però als matins no hi ha cap altre remei, perquè els llençols s'enganxen amb massa facilitat i tot plegat acaba siguent un correm-hi tots!

He pogut comprovar que la gent s'aixeca amb moltes ganes de discutir i debatre la jugada, a mi no em passa el mateix, sigui perquè no tinc ningú amb qui enraonar o perquè en aquells moments semblo una somnàmbula...

Això s'ha acabat, deia una senyora d'uns cinquanta anys, corpulenta i amb el cabell tenyit de caoba, ja no aguanto més, sempre la mateixa història... al seu costat un home amb barba de dos dies plorant a llàgrima viva. Com més plorava l'home, més alçava la veu la que de moment encara devia ser la seva muller.
Mira que ets soso, no sé com he pogut aguantar tant temps ...

La Loli es delgada, però tiene unas caderas... serà porquè quiere, ahora lo liman todo... me han dicho que en la Teknon la gente va a operar-se a las 2 de la madrugada para que no les vea nadie...
bueno ja hi som vaig pensar, a veure quina dieta miraculosa sortirà ara... pues mira que he hecho dietas, però como los nervios nada, con los nervios te adelgazas seguro... mare meva escoltant aquella dona repetint aquestes frases amb aquell to d'orgull, fent veure que ho intenta dissimular, pensava que mos estem tornant bojos!

Sempre amb excuses! entonava una noia jove assentada dos seients darrere del meu, a meva casa només hi passaràs per recollir les teves coses! m'has sentit? de fet l'ha sentit mig bus... No saps contestar, no saps parlar, hi ha algo més que no sàpigues fer? la noia tota ofesa es va il·luminar i li va clavar un: és més, hi ha algo que sàpigues fer?

Bueno tampoc és que comenci els dies amb molta alegria, però veient el panorama del bus... alegria que és festa major!