L'assamblea de majaras (o era de mamparas Climent?) se va reunir avui fa 60 anys per escriure la Declaracíó Universal dels Drets Humans. Avui tothom ne parla, a la tele, a la radio, als diaris... de fet, avui i tants altres dies, se n'omplen la boca d'això dels drets humans, encara que sembla que a vegades no tinguin massa clar de què es tracta.
Lliure circulació de nord a sud (altrament anomenat turisme); de sud a nord murs, reixes, portes tancades, i cossos morts al mig del mar.
Et manifestes contra l'especulació i resulta que et volen condemnar a 8 anys de presó, pena més alta que les que es demanen pels maltractadors de dones.
Jutges que parlen de drets humans a l'altra punta del món i que a casa són els botxins. Qui és aquella persona que després de deixar els seu fill al col.legi... es dedica a torturar de 10 a 14h? bona pregunta Garzón, el mateix ens preguntem moltes de nosaltres.
Imposicions de nacionalitats que només es sustenten en la negació d'altres. Dret al treball i voluntat popular, igualtat jurídica, llibertat d'expressió, com en sonen de bé aquestes paraules, sobretot a les orelles dels qui les proclamen mentres les trepitgen continuament.
Us convido a fer un cop d'ull a la declaració, i juguem al joc de veure com a casa nostra (i arreu), quants cops i en quants àmbits s'han ignorat, menyspreat, aixafat, avui, ahir i demà, els drets humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada