Li acabava de comentar que m'havia trobat als nens del meu poble disfressats de fantasmes al carrer, trucant timbres i fent por perquè els hi donessin algun caramel. S'havien tragat molta tele durant la seva curta vida.
El dijous m'havia vist frustrada en la meva cerca d'una castanyera pels carrers de Barcelona, ni l'intuició ni la sort havien acompanyat el meu olfacte. Al final vaig passar a comprar quatre castanyes i dos moniatos a la fruiteria i els vaig coure a casa. Aquest si que és un Tot Sants de veritat, deia la iaia, pel fred.
Semblava estrany que les flors i les espelmes del cementiris es mantinguessin de peu després de la tempesta de la nit del dissabte. Mentre un Miquel es confessava admirador de l'arròs en caldo i l'arrossejat, l'altre es lamentava d'haver-se deixat la ristra d'alls per poder passar una nit a l'Hotel-Restaurant Can Ciurana. Era una vetllada perfecta per fer-ho, pluja i molta boira al Coll de la Teixeta.
Havia sigut un Tots Sants estrany i curiós, alhora típic i atípic, els reixos havien arribat abans d'hora i ara ja podria perdre'm per qualsevol racó càmara en mà. Pel cementeri, per exemple, mentres mun pare em relatava, amb el seu aire teatral, imatges macabres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada