Avui venint amb el bus he vist la gent molt capficada. Estaven llegint compulsivament algun d'aquests diaris gratuïts que donen a la cantonada. Fent un calcul estimat diria que el 40 % de l'aforament del bus 43 s'estava empassant alguna de les grans noticies que difonen aquests tipus de periòdics, i d'altres.
Úlimament m'he adonat que quan surto a les 7 de treballar i agafo qualsevol bus, normalment el 20, està a petar de gent gran, que sovint representa amb escreix el 80% el total del personal que viatja al bus. No se si a aquella hora tanquen els casals, és l'hora d'anar a sopar, o el recorregut del bus 20 coincideix amb la zona de la ciutat que té una mitjana d'edat més elevada, ho ignoro.
De la mateixa manera, desconec perquè avui m'ha vingut escriure sobre busos i percentatges. En general trobo molt aburrits els busos de Barcelona, que no els autobuseros, dignes en la lluita. De tant en tant, quan pujo a un d'aquests busos, penso que estic pujant al 152, al 12, al 39... a qualsevol dels colectivos de Buenos Aires, encantadors per la seva poesia, perillosos pels seus conductors, sorprenents i corprenents per la seva estètica, somiadors pel seu recorregut. Això me deu passar un 75% de les vegades que pujo a un bus a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada