Tot comença un divendres a la nit a ritme de jazz a la plaça, mentre piquen de mans i criden, me vec la primera birra, que engegarà un cap de setmana etílicofestiu.
Les cares de sempre, les converses van sortint com la cervesa del surtidor que sembla que s'acabi, espuma. Algunes amb més esme que d'altres, fa una temperatura quasi perfecta, i les banderetes de colors amb senyeres intercalades onegen suaument. Bon humor, de nou Festes Majors. Avui no vull que m'agafi lo sol desperta.
Canelons i piscina i quan marxa lo sol... una copeta de quitapenas i enfilades al balcó. SSSssssiiisssss....ssssss.... lo xiulet dels petardos indiquen que ja comença lo correfocs i no pararan, ensordintmos una mica a totes, i portantmos ves a saber a quants metres sota terra! paaam puuum patapim pam puuuum! llum i trons, foc i ball... benvinguts a l'infern!
Ball de taules amb coca de la Serra, i comencen a sonar les cançons d'ahir i d'avui, les de sempre vaige, aquelles que no s'acaben mai, que semblen infinites, amb melodies de vals o pasdoble, que duren minuts i minuts i minuts i fins i tot un quart d'hora, no? tanques los ulls i comprens que estès de Festa Major, no cal res més. Avui si que el sol m'enganxarà traïdor, com sempre, de bon dematí, i podré fixa'm com els banderetes canvien de to a mesura que clareija lo dia per darrere de la serra de Llaberia i va marcant-se la silueta més afable de la nit!
Faig un esforç no puc perdrem los tastes i la cercavila amb los Tal com sona, un dels millors moments de la festa, n'hi ha que han ampalmat, d'altres em dormit una miqueta, molta calor i música, no vull saber res d'alcohol a mi fiqueume un suquet o aigua! A la nit espectacle macabre d'homes peluts i panxuts vestits de ballarins de dansa del ventre, remenant cap aquí, remenant cap allà, aquests són los Barbis.
L'endemà vermut popular al Carrasclet, doncs això vermut gel i sifón si en vols. Dia de relax, amb piscina tancada! com? cap als tollets a refrescamos, que per sort nostra no hi havia overbooking, només 6 o 7 persones... i a la nit, aii qui na nit! la sort se veu que ve quan vol i quan ve ho fa per aprtida doble aquest cop. Patapam unitats 9, decenses 6, centenes 6... i millars... uee que ho diguiin uee 2! auu pernil cap a casa, bueno 8 kilos de pernil, 5 kilos d'espaguettis, vall del Calàs, tasses de cafè, joc de taula,... sense encara haver-ho digerit, foto guanyadora del concurs de fotografia: Marc de Tardor de l'Andrea... ieaa 100 eurets per fer lo vermutet amb les colaboradores!! i es que això no passa tots los dies, i s'ha de celebrar com Déu mana, o no? Adéu tren de les 7... jo me quedo fins les 9 i mitja ballant a la pista fins que ni l'alzina mos doni ombre, i entre contraseñes per entrar a cal Vidal, gots d'aigua, control a la barra, pancartes i demés excentricitats, com no podria ser d'altra manera, vam fer cap a esmorzar a la plaça, perdonemos Lídia, i acaba de fer l'espectacle... en fin... ja han passat unes altres Festes Majors, balanç: força positiu. La setmana que ve una espaguettiada!
*I com aquest relat, va anar desvariejant la festa, amb faltes, incorreccions, expresions maldestres, ... sinó que aburrit no?
2 comentaris:
"L'endemà vermut popular al Carrasclet, doncs això vermut gel i sifón si en vols."
I olivetes i patates!!! :D
petooonsssss
exacte, i olivetes i patetes, que paga la Lídia! jejee! menos mal, sort de tu lídia sinó mos haguessim quedat amb això vermut, gel i sifón si en volem.
Publica un comentari a l'entrada