23.30 de la nit. Pujo per les rambles jugant al quién es quién; suec, russa, belga, holandesa, italià (obvio)... entretingut això d'intentar endevinar la procedència dels turistes. Feina: molta!
La capital del Principat, principi, en principi, d'identitat catalana? no massa. Si fos guiri, que ho he sigut en altres indrets, i vingués a Barcelona me'n podria tornar cap a casa amb la maleta plena de sevillanes, paelles, rogigualdes (amb pollastre inclòs), i algun torero per rematar les olives del vermut. Sembla paradoxal que l'únic indici de que estic a Catalunya, a les 23.30 pujant per les rambles, el tinc quan veig l'Hotel Lloret ( tot i que pensant-ho millor no m'estranyaria trobar algun carrer a Alemanya o a Anglaterra amb aquest nom ).
Anys enrere al Parc Güell ens imaginavem que els guiris es convertien en mutants, zombies o extraterrestres (alguna figura d'aquestes rollo la Noche de los muertos vivientes que te trobes en somnis i apretes a córrer), s'apoderaven del parc i naltros, pobres de naltros, cagades i resignades mos n'anavem cap a casa.
Això si, tot amb un civisme que fa por, mai millor dit! com bé diu la il.lustració que alguna companya a penjat per internet: Visc a Barcelona, però me volen fotre fora! una ciutat que tot i les patacades que rep constantment per part de les autoritats, que fan el possible per desidentificar-la, encara li queda un teixit social que segueix lluitant per ella.
I com afirmava aquella cançó dels Sau, ecològicament parlant, jo em pregunto Això es pot salvar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada