Feia molts mesos que no anava al cine. Ja s'havien acabat les tardes al San Martín, al Tita Merello o a l'Incaa, en aquells temps en què per mi era accesible comprar-me una entrada i asseurem a la butaca tota expectant.
No sóc amant del complexos comercials, però aquesta vegada vaig acompanyar a ma padrina i a ma cosina de 8 anys a veure una pel.licula que feia bona pinta: Kun Fu Panda. 3 entrades per la versió en català siusplau! Entrem a la sala, en total erem unes 10 persones! no se quants debien ser a la versió en castellà, però la cua era ben llarga a la taquilla.
Així anem amb la normalització lingüística... i pensava en el treball de recerca que havia fer la Goretti sobre l'aparthaid al cine en català, i en els 70 seients buits de la sala.
Ja s'han acabat les tardes al San Martín, al Tita Merello o a l'Incaa, en aquells temps de Vidas Secas, descobrint El Angel exterminador, entre l'horripilant horror japonès dels anys 50 o l'Argentina latente... gaudint de les versions originals subtitulades.
No són gaire amants del doblatge per allà baix. Jo tampoc lo defenso (guanya molt una peli en versió original) però si ha de ser... que sigui en català!
(Ah! i recomanable la Kun Fu Panda, molt animada, i bé, aquest rollo que se porta ara de l'antiheroi).
2 comentaris:
eiiii!!!
Enhorabona pel bloc! M'agrada com escrius!!
Ara mateix l'enllaço!
(K)
Hola andreita o anreda, ja no se com dir-te, a veure si escrius més i no t'apalanques tan per les tardes, q sempre ets la última d'aixecar-te de la migdiada. I després no tenim temps per res. Pensa amb la pròxima sortida, q sempre et porto jo al llocs. Auuuuuuu ens veiem a l'outlock.
Publica un comentari a l'entrada