Ja fa uns dies que el temps se va comportar i va deixar anar uns flocs de neu per Capçanes, càmara en mà me vaig passejar pel terme. Els mil colors del blanc de la neu em van relxar com mai, com sempre la tranquilitat i el silenci, l'immobilitat d'aquells primers moments, el neguit. Un blanc que un dia més tard es va veure tacat pel roig de sang d'un poble, el palestí. I com sempre que puc ho il.lustro amb el poema del Miquel Martí i Pol... la neu...
També la neu passarà
i tornaran els dies clars i oberts,
fonda, la vida
farà el seu curs immutable
i el temps transecorrerà
sense fer gens de cas dels desficis que ens xuclen i ens exalten.
I també passaran els dies clars,
i tornarà la neu,
tancant un cicle o obrint-lo tan se val!
Només nosaltres desapareixerem
i potser tot, per uns instants,
serà quasi perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada