A vegades me deixo anredar de mala manera. A vegades aquest anredo acaba bé! Després d'una migdiada prudentment llarga i satisfactòria, vaig agafar el tren i cap a les festes majors de Granollers. Que si blanca, que si blava... per si de cas me vaig ficar un jersei rallat al rollo marinera, una mica d'ambigüitat no va malament en aquests casos.
I la gran anredada va ser participar en la gincama que s'organitzava aquella nit. Acabada d'arribar i amb lo mos a la boca, pràcticament, venga a córrer per aquella plaça amb talons! jugant a bàsquet pujada i pujant a la sarrona, res empat. Fent de futbolín humà, res empat. I de fuet no ne vam mossegar, i vam perdre la prova, no se ben bé perquè encara. On s'ha vist pescar olives dins d'un bol de sangria? doncs això. I la Mar va demostrar que possiblement és la dona més forta de la Ribera, ah no, vull dir del Vallès Oriental; quan ja mos véiem perduts, després de síndries escarxades, i melons de pell de sapo desviats, la Mar_rameu va fer un llançament precís i decisiu, passant per davant de tots aquells homenots! Mar que me'ls baixo!!
I quan de despullamos parlem, les primeres, a la cadena de roba vam arrasar, i sense gaire esforç, (s'ha d'anar preparada per la vida i no tan exhibicionisme barato!)No podia faltar la ronda dels borratxos, a veure quin equip se veu més ràpid los deu cocis de sangria! samarreta morada i atragantaments, i per acabar una coreografia una mica xunga. I l'equip de les serps raperes vam quedar a l'equador de tot plegat, cinquenes, serà per obra i gràcia del fengshui?
Resumint que la nit surrealista de cumbaias i flamenquillo va acabar sense birra a la plaça de l'església, encara que alguna en va caure per pena, quan se'n van enterar que treballava avui. I aquí estic, havent dormit una horeta al llit de viscolàstika de Ca_la_Mar, i després de pillar lo tren de bon matí, amb tot d'altra gent treballadora, les mateixes cares que temps enrere veia quan després d'una nit d'excessos me'n tornava cap a casa a dormir la mona, i pensava... pobra gent! i avui he pensat... pobra de mi! ja sóc a l'altre costat.
*Destacat: retrobament amb l'humor negre del camarada superior Ausiàs! que ja es trobava a faltar... próximament reagrupament catalanogaztetxerodarkoldià a Bilbo!
1 comentari:
apunt de la Mar referent a la participació de l'Ausiàs a la cursa de talons:
"no oblidaré mai quan el vaig veure arribar tot vermell, vestit amb aquella samarreta blanca de serp-rapera, els mitjons fets pols i les sabatetes de taló de xarol blau.... PARTIDÓN!"
Publica un comentari a l'entrada